Ella, la llum

Valorar el sol per sobre
de tots els núvols que volen fer-nos ombra.
I sentir-nos eterns sota el reflexe infinit,
que és la lluna per sobre dels teus dits.
Sentir-nos desitjadament endimoniats
per un ésser superior que ens fa sacsejar
al passar del temps,
sota les carns fermes del pecat.
Que ens fa ser nosaltres
per sobre de totes les caramboles,
per sobre de les rialles
i per davant de tots aquells somriures
que no vaig saber veure en un mirall trencat.
Per tú, i per la teva magia sustinguda
levitant per dalt dels núvols,
fent ombra al propi cel,
i que sense estar perduda,

Clavi un dard a l’horitzó i trepitgi com si fos ferm.

39910_421488866854_5699298_n


@seexymeero

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s