Amb 18 anys

18 anys, qui els tingués
Per corre lliure fins que es posi el sol
per somiar ràpid quan el temps es dol,
per plurar sol quan ningú hi sigués.

I tu els compleixes, amb el mateix caire somrien
amb la mateixa llum amb que vas fer 7.
Amb els mateixos ulls amb els que menjaves amb pitet.
Potser es que no et fas gran rera com jo et veig.

Potser tú, le petita de la casa,
Amb el cop màgic regenerador de trompes
Desenrredant el destí, tú:
vas decidir venir per trencar el crit.

Sense saber que quan vas neixer, a casa ja erem 5.
Ja teniem una patufa donant tombs pel jardí,
Una màquina riallera que a tothom feia feliç
i que en tú no va trobar pas el cel, sino al abric.

Tú potser no sabies, que radera d’una germana
hi trobaries potser una bassona, una guardaspatllas
Una persona que et buscaria encara no estar-hi en el mateix pati.
Encara no seri a prop, et necessitaria més que el seu sumriure.

I que a demés, posats a creuar la carretera juntes, agafades de les mans,
posades a construir cabanyes amb pals, carreres de roques encantades,
jugar a cuinetes o a que os feieu grans: avui feu camí i historia juntes.
Avui la Sara fa 20 anys.

Com esperar tan sols, que no només tinguesis una sino dos.
I també guardés el destí una germana gran, una visió externa
que ocupada de tú si la mare era treballava, tu la miraves preguntant-te:
suposu que això es el que m’espera, una casa plena d’abraçades.

Suposu que no recordes, però ella també et miraba, també et veia
també volia que estiguesis fent realitat totes aquelles medalles que ella
ja va deixar guardades, volia que tu siguesis, que les dos siguessiu les germanes
que sempre esperava.

Inclus el mateix any que tu fas 18 i la Sara 20, la Laura en fa 30
30 anys perseguint somnis i lluitant per als teus ulls se la més valenta.

I aquí estic jo, sense saber que hi seria tú vas venir al món.
Sense saber que tú caminaries amb les meves mans, vas venir
Sense saber que jo no haugués pensat mai en tenir un altre germana
Pero mai canviaria haver tingut una més, de les 2 reines que ja formaven

la meva familia d’estimades.

261861_10150236468391855_8238048_n